El Tribunal Suprem condemna a l’acusat que va deixar d’abonar les pensions d’aliments a la seva família, a una pena de 6 mesos. A més, manté la condemna pel delicte d’alçament de béns per haver-se desprès del patrimoni dolosament, fixant una pena d’un any i sis mesos de presó.

Pel que fa a condemna pel delicte d’impagament de pensions de l’article 227 del CP per deixar de pagar la pensió d’aliments en una quantia que sumava 34.639,04 Euros per pensions d’aliments impagades, apunta que aquest delicte pot configurar-se com a una espècie de violència econòmica. Considera que l’incompliment d’aquesta obligació deixa als propis fills en un estat de necessitat en el que, davant la seva curta edat, y carència d’autosuficiència, necessiten d’aquesta ajuda alimentària del qui ve obligat a donar-la, primer per una obligació moral i natural que té el propi obligat i també per ser aquesta una obligació judicial. Si es produeix un incompliment de l’obligat a prestar aquests aliments, això obliga a progenitor que els té amb ell en un règim de custòdia, a portar a terme un excés en el s eu esforç d’atenció i cura als fills, privant-se de poder dur a terme les seves pròpies necessitats per a poder cobrir les obligacions que no fa el qui venia obligat.

Tot això determina que a aquestes conductes se les pugui denominar com violència econòmica quan es produeixen els impagaments de les pensions alimentàries. I això, per suposar l’incompliment d’una obligació que no hauria d’exigir-se ni per llei ni per resolució judicial, si no que hauria de complir-se pel propi convenciment de l’obligat a cobrir la necessitat dels fills.

Malgrat tot, ha de ser el legislador qui configuri aquesta obligació, i els tribunals han de ser qui resolgui aquests conflictes, per l’exigència moral i natural del progenitor obligat a no deixar descobertes les necessitats dels seus propis fills, i sense interposar mai els seus desitjos i/o prefferències a les d’ells, ja que respecte a ells no son desitjos o preferències, si no que son necessitats.

Si no es satisfà a pensió d ‘aliments en al quantia que es va estipular per conveni o en sentència, serà el progenitor qui es queda amb ells en custòdia qui haurà de substituir amb un esforç personal, l’incompliment de l’obligat, amb lo que, al final, s’exerceix doble victimització: sobre els fills com a necessitats d’uns aliments que no reben i sobre el progenitor que ha de substituir a l’obligat incomplidor per haver de cobrir els aliments que no dona qui ve obligat a fer-ho.

https://consultorjuridico.laleynext.es/content/UltimasNovedades.aspx